Les seves cançons i textos transiten entre l’íntim i el col·lectiu, entre l’emoció i la crítica, entre el somriure còmplice i la reflexió que es queda donant tornades diversos dies. Sobre l’escenari, Ploma construeix un espai pròxim, honest i ple de sensibilitat, on caben l’humor, la vulnerabilitat i les ganes d’imaginar un món una mica més amable.
Perquè a vegades la veritable rebel·lia no consisteix a aixecar la veu, sinó a no perdre la capacitat de sentir.

